Una vella nas de ganxo
porta al cap un mocador,
un cabàs ple de verdures,
un rosari i un sarró. Duu posada una faldilla
de negre i marró lluents
d´on surten set potes fosques
amb sabates diferents.
Vella Quaresma, vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens moltes potes i t´entrebanques,
entre tots t´hem d´ajudar.
Cada setmana amb paciència
(i amb tisora de bon tall)
pota darrera pota ...
li caurà faldilla avall!
I aviat vindrà Pasqua
i la mona menjarem.
Ho sentim, Vella Quaresma ...
però no et convidarem ...
poema de Lola Casas